Aquesta publicació no és com les altres
- celler9mes
- 2 days ago
- 2 min de lectura
Estimat/da lector/a,
Aquesta publicació no serà com les altres. Normalment, des del blog 9+ aprofitem per donar visibilitat al nostre petit món del vi natural, compartir curiositats i explicar-vos històries que fan créixer l’amor pel patrimoni històric que representa el vi. Però avui fem una pausa. Avui és un dia especial.
Avui, 13 de novembre de 2025, fa exactament 15 anys que vam inaugurar l’agrobotiga 9+ i, per tant, que vam fer oficial l’obertura d’aquest petit projecte familiar: un celler de vins naturals nascut d’una barreja d’il·lusió, esforç i (molta) tossuderia sana.
Com alguns de vosaltres ja sabeu, jo sóc la Tzaitel, la filla gran del Moisès (el viticultor). Sóc qui gestiona aquest blog i la pàgina web, respon els vostres missatges i comentaris (sempre amb molts cors i caretes somrients) i us bombardeja a stories cada vegada que s’apropa algun dels esdeveniments que organitzem a la nostra sala de tast.
Si feu un càlcul ràpid, és senzill deduir que fa 15 anys, el dia de la inauguració, jo no era precisament una adulta funcional carregada de responsabilitats. Per tant, el meu record d’aquell dia difereix força del dels meus pares. Mentre el Moisès i l’Àngela ultimaven detalls a l’agrobotiga, comptaven si tindrien prou copes de cava, anaven a buscar les coques de recapte i l’aperitiu, i resolien mil i una coses que se m’escapen… jo només pensava en si el conjunt de roba que havia escollit brillava prou, si les ungles rosa estaven ben pintades i quines joguines podrien entretenir els meus companys de classe mentre els pares parlaven de coses avorrides a la nova botiga que el meu pare havia decidit obrir.
El que sí que recordo perfectament és agafar la càmera de vídeo i començar a gravar petits trossos del que avui és història familiar. Si heu vist el vídeo del nostre Instagram, ja n’heu vist una part. Entre la meva germana petita, la nostra cosina i jo, vam captar el nostre punt de vista: tot gravat a l’altura de la panxa dels adults, enfocant sempre la gent que coneixíem… i el terra mal enfocat, que surt protagonista en molts plans.
Mentre nosaltres tres rodàvem els nostres vlogs “dignes d’un Òscar” a parer nostre, el papa apareixia de tant en tant interrompent-nos la creació artística per presentar-nos a algú: “Aquesta és la meva filla. Mira, Tzaitel, aquest és…” - i aquí malauradament el nom es perdia per sempre un cop tornava a centrar-me en la meva “masterpiece”.
Aquell dia no en vaig ser conscient, però estàvem celebrant l’inici d’un projecte que marcaria el ritme de la nostra família durant una dècada i mitja. Un projecte que ens ha vist créixer, que ha crescut amb nosaltres i que, sense voler-ho, ha acabat definint una part important de qui som.
I avui, 15 anys després, només podem donar-vos les gràcies.
Gràcies per passar per la botiga, per recomanar-nos als amics, per escriure’ns, per venir als nostres esdeveniments, per totes les ampolles 9+ obertes a les vostres taules, i per fer que aquest petit somni familiar continuï viu. Sense vosaltres, no podríem escriure aquesta història.
Brindem pels primers 15 anys… i pels que vindran 🥂🧡
Amb un somriure gran (i les ungles potser no tan rosa com abans),
Tzaitel - Celler 9+




Comentaris