Ja han acabat les setmanes més esperades de l'any —i també les més temudes. Aquells 20 o 25 dies en què ens llevem abans que surti el sol i ens anem a dormir molt més tard, després que s’hagi post. Són dies de nervis, emoció, estrès, suor... però també de molts somriures. La verema és així: intensitat pura, un cupatge de sensacions que, tot i el cansament, ens recorda per què estimem tant aquest procés.
Curiosament, durant l’any, sempre demanem al cel que plogui, però quan arriba la verema i preferim que faci bon temps per avançar, la pluja sol fer acte de presència. És com si la natura ens convidés a parar, reflexionar i agafar aire. I, al final, aquests dos o tres dies d’aturada es converteixen en una pausa necessària per carregar piles i tornar amb energies renovades, gaudint més encara de cada moment.
Aquest any, tot i que la sequera segueix present, la verema ha estat molt millor que l'anterior, en part gràcies a les pluges de primavera. A més, hem après molt de les experiències passades. Saber què fer i, sobretot, què no fer per protegir els ceps davant la sequera ha estat clau. La feina també és més fàcil escollint varietats autòctones com el Sumoi o el Cartoixà, amb una bona resistència la sequera envers a altres varietats menys adaptades als nostres sòls i clima. Amb cada any que passa, sumem experiència i aprenentatges que ens fan més savis i més capaços d’adaptar-nos a les condicions canviants de la terra. I això es nota en la qualitat del raïm que collim, any rere any.
Quan elaborem vins naturals, la vinya és la protagonista indiscutible. La verema és el moment en què podem apreciar de manera clara la feina ben feta durant la resta de l’any. Ara que ja tenim tot el raïm prensat, el deixem seguir el seu curs, sense intervencions artificials. Nosaltres hem fet la nostra part, i ara toca que el vi es vagi fent. Aquesta és la bellesa dels vins naturals: la puresa, l’honestedat del raïm en la seva expressió més nua, sense afegits que en modifiquin el caràcter. El que hem agafat amb les nostres mans aquests últims dies és exactament el que arribarà a les ampolles. Raïm sa, sense pesticides, envoltat pel cant de les orenetes, pel so de la Marinada passant entre les oliveres i garrofers, i per l’aroma de romaní i farigola que omple les nostres vinyes.
Ara, us deixem amb algunes fotos d’aquesta verema - i una entrevista que ens van fer pel Diari de Tarragona - mentre nosaltres ens prenem un descans ben merescut per recuperar forces i gaudir de la feina feta. Han estat setmanes intenses, un autèntic no parar, però cada any sentim la mateixa satisfacció: saber que tot aquest esforç es veurà reflectit en cada ampolla de 9+ que tasteu.
Ah, i si sou dels que us fa certa engúnia veure com peus trepitgen el raïm, no us preocupeu! Nosaltres utilitzem una premsa, perquè si no, no acabaríem mai.
Ale, Salut!❤️
Comentaris